La biblioteca de l'Ateneu del carrer de la Canuda és un aquàrium on naveguen una quantitat de petits monstres que m'agrada d'observar.
En primer lloc hi ha els adaptats: dos o tres concurrents de mitja edat, molt ben vestits, amb bastó i molts anells a les mans que es fan servir novel·les franceses que en el seu món tenen fama de presentar escenes de llibertinatge i que de fet no són res més que denses lates pesadíssimes. Fa l'efecte que la biblioteca els serveix per a donar temps a les seves senyores d'aprofitar les oportunitats. Són concurrents de tarda.
Hi ha després els bohemis paràsits de biblioteca, que, si podien, hi viurien i en farien la pròpia casa, Un d'ells és Xavier de Viura, poeta, un tipus nocturn, pàl·lid i desencaixat. Silenciós i solitari, Viura arriba a les onze de la nit amb l'aire de l'home que s'ha hagut de llevar per força. Té l'aspecte de fer moltes hores que no ha menjat. Demana un cafè amb llet i s'embranca en la lectura de llibres d'ocultisme i de màgia. Quan la casa es tanca, surt a la Rambla i s'instal·la en un cafè qualsevol —generalment al Lyon d'Or—, on el veieu de vegades evacuant la consulta d'una cocotte o llegint-li les ratlles de la mà.