La deixa
En la mort del bisbe Torras i Bages
El Bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra.
Oh Pare i Mestre que te n'has anat
pels camins de l'eternitat!
Oh Pare! Anit passada t'he sentit
quan anaves muntant a l'infinit,
sota els braços junyits l'ànima closa;
tancades les parpelles. -¿Quina cosa
volies dir-me a mi, dir-nos a tots?
¿O era que els teus llavis, tan devots,
el rosari passaven, rosa a rosa?
Ai, ja no hi era la mirada clara
en ta ferrenya cara
que lluí tota dolça d'amistat
al fred palau, en nua terra avara,
quan anàvem, com fills, al teu costat!
Però pujant a d'altres lletanies,
sobtadament els braços estenies:
i jo queia tot sol, com en un freu,
de genollons en terra,
a sentir, com les planes i la serra,
la gran ombra de Creu.
Oh Catalunya, camp ara mateix sembrat,
novella nau, encara no gosada,
casa d'ahir, tot just embanderada,
infant al caire de la humanitat,
sigues en pau, que Ell t'ha senyat!