La Mare de Déu del Mont
Per uns camins d'esquerpa rustiquesa,
sempre mirant amunt del cel pregon,
venim a vós, oh Verge empordanesa,
que coroneu amb vostre encís un mont.
Un ceptre d'or diu l'alta reialesa;
vostre fillet hi beneeix el món:
avall avall teniu la plana estesa
amb caserius que com ramats hi són.
Teniu al volt un fi brunzir d'abelles;
uns pastorims amb repicar d'esquelles,
i sempre el sol us toca en el llindar.
I també us plau, oh Verge sobirana,
el fort bruel que us duu la tramuntana
i aquell cel blau, tan net, de l'Empordà.