La mare de l'enginyer mort arribà al xalet deshumanitzada. Amb Mad. Rouvier i en Rubirosa vetllaren el cadàver del fill. L'endemà, la mare, repenjada del braç de Mad. Rouvier, el marit d'aquesta, en Rubirosa i les esquadres de treballadors, pujaren pel corriol costerut de Sant Cristòfol darrera dels sis taüts, que foren deixats a la porta de la parròquia mentre els rectors de San Cristòfol, de Navà i de Fornells cantaven l'ofici de difunts. A l'hora de l'oferta del pa i de les candeles, desfilaven pel costat del túmul els camperols de Sant Cristòfol vestits de dol amb gecs de vellut i les dones amb la caputxa, tots assecallats i esquelètics. Darrera seguien els treballadors de les obres, gent de terres baixes, d'Almeria i d'Andalusia, exemplars ressuscitats dels temps prehistòrics. Uns i altres fets de fang i de pols, destinats a podrir-se per a ésser llavor de nova vida.
La comitiva sortí de la petita esglesieta, i per l'esbaldrec del fossar entraren els sis taüts. Es resà el darrer respons, i els fossers afetgegaren la terra humida encara de neu damunt dels baguls i plantaren damunt de la terra remoguda sis creus de fusta blanca.