La Perla
Mater pulchra, filia pulchrior.
"Si hermosa és la mare, més n'és la filla".
De la terra i de la mar
a l'amorosa besada
nascuda Barcino un jorn
s'asseia en la verda platja,
fent del Tàber escambell
de Montjuïc en la falda.
Amb les ones de la mar
ja de petita jugava,
com amb les crins del lleó
l'amazona que el cavalca.
Les ones vénen i van
joguinejant a ses plantes:
tot anant i tot venint
una petxina hi deixaven.
Barcelona ja la cull,
ja en desclou l'hermosa capsa:
hi troba una Perla a dins
que en son cor gelosa guarda,
guarda la Perla en son cor,
i la petxina la llança.
Oh poble de Sarrià!,
tu sortós l'has aplegada,
i com un cèlic present
la posares en ta adarga:
la petxina és ton escut
i la Perla santa Eulària.