La porta dels Apòstols
Com un cor ben obert es bada el panorama.
La porta enyora, encara, l'ombra, el caliu, la flama
del dotze apòstols. Ara, respiro l'infinit.
Oh font dels Lledoners! Oh terra! Oh esperit
de tot el que m'envolta! L'aire pur del saltiri,
les lloses blaves, pàl·lides de l'antic cementiri,
el coll de la cisterna, la plaça, el doll de pau
i un silenci pregon i l'ombra del palau
del bisbe, el campanar solemne com un cedre.
Oh catedral de càntics de la ciutat de pedra!
I la pedra és el Crist i l'Esperit el cor
amb sang de caritat i pedra que no mor.