La tartera
¿I això com és
que davalléssim
isards i bells
amb tant de vespre
per l'esbullada
vessant de rocs.
Com una prada
de margarides
que se'ns tombés
i rais d'ocells
hi naveguessin.
Pels peus d'amor
s'explicaria
i la tremenda
sang que es frisava
com en un fred
de ser tots dos
en clos de pors
i paradisos.