L'endemà el furor revolucionari ja era imparable. Empesa per les violentes proclames anticlericals que feien per carrers i places alguns propagandistes vinguts fins i tot de Barcelona, una massa enardida va saquejar l'església de Santa María. En van treure al carrer les imatges de la verge i els sants, els objectes sagrats, les vestimentes i fots els papers de l'arxiu parroquial, i els van cremar. Les flames van il·luminar fantasmagòricament durant tota la nit les façanes de les cases de la plaça deis Herois. Però en lloc d'apaivagar els ànims, aquell foc gairebé hipnòtic encara els va alterar més. Unes hores després, una gentada que semblava haver embogit, va anar cap a la capella dels Dolors, la de Gràcia i la de la Guia, i en va reduir tot el contingut a una pila de cendra que un ventijol que baixava del Carlit i s'escolava cap al centre i els horts que envoltaven el poble es va encarregar d'escampar per tota la comarca. La capella de l'hospital i les esglesioles de Rigolisa, Sant Marc, el Remei i unes quantes més dels pobles dels voltants van patir la mateixa dissort a mans d'escamots que conduïen cotxes confiscats. A mig matí del segon dia de ceguesa col·lectiva, el cel rotundament blau de la plana cerdana va quedar esquitxat de fumerols pertot.