L'illa per l'Imperi. ¿Per quin Imperi? I en un racó empenyalat tres cabres que escapen botant. Amb una multitud darrere, que augmenta per moments i canta. Els animals pels cingles, piruetes contra el cel. I arriben els homes a un pla d'estepes florides i les cabres són enfront, a dalt d'un penya-segat. Davant i avall en la fondària un rocam punxegut en què s'estavellen les ones amb esclafits de neu.
Els homes s'afuen amunt cap a les cabres, de quatre grapes, elles resten immòbils. Els homes riuen, baven, grunyen, olorant les bèsties que rostiran. I aquestes retrocedeixen a tall del penya-segat, encauades entre l'abisme i la gossada humana, observen serenes a cada costat amb el coll tort.
I de cop, quan els presoners gairebé ja les poden agafar, una cabra salta, una altra cabra salta, l'última cabra salta: salten al buit, volen enravenades per l'aire amb una astoradora lentitud, empetiteixen, les cames obertes, mentre els homes les miren caure bocabadats.
Fins que amb un soroll flonjo els animals s'estavellen sobre les roques de la vorera, una taca vermella. I l'escuma poderosa, alçurada, s'emporta d'una escombrada els cossos esclafats, la mar els engoleix.