Llenega pla, a penes mòbil, el Llobregat, entre premuts canyars i pollancres que tremolen i tornen al vent la seva fulla de plata, resplendent. Un home parla amb un altre, manotejant i colèrica la cara, assegut en un pedrís de la carretera, sota un poll.
Monistrol es veu llarg, una filera de cases penjades a mitja muntanya del Montserrat, sobre el riu. Són d'un color viu i amb anys a sobre. L'amfiteatre muntanyenc és grandiós, una presència aclaparadora. La processó de les cases ho humanitza. El pont que salva el corrent és, també, gegantí, de tres arcs, car la barrancada és pregona.
És població atapeïda, Monistrol, bastida sobre roques desiguals, muntanya amunt.