Ni tu ni jo, malgrat el que proclamen
segons quins savis, no ens hem deixat perdre
aquell paisatge on vam coincidir un dia
per primer cop, i continua encara
quasi aturat en un temps que no espera.
Siguem prosaics: ni això no és res de nou.
Enyorar el temps on tot era tan nítid
i dolorós com l'aire de la tarda
és un esport que molta gent oculta
i practica amb rubor mentre sublima
el vell deliri dels dies que es perden.
Hi ha gent per tot, en aquest món de merda.