Per fer l'ampliació de Barcelona l'Ajuntament convocà un concurs. Les persones més enteses sostingueren sempre, amb una reiteració permanent, que la millor solució per a Barcelona hauria estat un Eixampla radial, amb el botó de la roda a la plaça de Catalunya. El projecte, que primerament fou desestimat, fou, és clar, el que s'inspirava en aquests principis. Fou imposat el projecte de l'enginyer Cerdà, consistent a afegir al vell perímetre de la Barcelona murallada paquets de quadrícules de cases. Aquestes quadrícules són les actuals illes o manzanas. D'on sortí un nom i una cosa tan horrible? En l'original del projecte de Cerdà es preveia que, manzana, sí, manzana no, es dedicaria a jardí per a esplai de la ciutadania. Però això es deixà córrer de seguida, perquè es va considerar massa car. Això és un despilfarro! -cridà amb l'habitual raquitisme urbanístic molta gent, i sobretot l'alta burgesia. I així sortí la cosa.
Cerdà inventà el xamfrà, és a dir, tallà els angles de les quadrícules convertint-les en octògons irregulars. Si no ho hagués fet, l'Eixampla hauria tingut la mateixa planta d'un joc de dames, amb uns angles rectes d'una tal perfecció que la gent, fins la més acomodatícia, hi hauria resultat escairada a la perfecció. No seria veritat afirmar que, per inventar el xamfrà, Cerdà tingué en compte alguna consideració estètica o de gràcia urbanística. No. Els xamfrans foren considerats indispensables perquè, segons Cerdà, els vehicles a vapor arribarien a marxar, dins de les poblacions, a una tal velocitat, que era prudent de prevenir-la i facilitar-la eliminant els angles excessivament bruscos.
Cerdà fou un gran enginyer. Sentí la passió dels progressos del seu temps, sobretot pels ferrocarrils. Era dels qui creien que els ferrocarrils implantarien la felicitat humana, la fraternització general i la pau universal. S'imaginà que el tràfic de les grans ciutats seria mogut per les màquines de vapor. En les tertúlies il·lustrades de Barcelona, Cerdà fou conegut amb el nom del «Galo barato», perquè portava un bigotàs de gavatx imponent, amb una caiguda de corba com una grossa garlanda -un bigoti tan enorme que tenia pèl propi fins a sota de la paleta de l'orella. Fou un home de gran il·lustració matemàtica i d'un mal gust horrible.