Poema inacabat (fragment)
No gens lluny. De tradicions,
d'enginys o plaers o vigors,
el meu poble no en dóna gaires.
Però saber que tan poc valen
no és poc. Reus, on he nascut,
es delata com a cas agut
d'ineficàcia econòmica.
Qui no sempre papa falòrnies
no pot deixar de descobrir
com a menys tot se'n va venint,
i així, Reus és un poble cínic.
Tenint-lo lluny, el dic magnífic.
Tots hi viuen molt barrejats,
sense parets ni dignitats,
ni els cal espiar i esmunyir-se
per saber on para i on tira
cada casa, que el desesper
els és comú, perquè tots ells
van ser fundats en un cert règim
que ara agonitza, en el decenni
penúltim del segle passat,
per francesos i avantpassats.
Ja fa temps que el francès és fora
i s'ha anat afluixant la molla
dels llinatges. Han adoptat
política de gos flotant.
Partits per l'avellana turca,
pel vi xilè i per l'andalusa
oliva, s'han arruïnat.
I quant al vi del Priorat
(o Tarragona: l'optimista
denominació d'origen),
és, com sempre, vi de pagès
destinat a l'ús de l'anglès
(baix welfare) que del Port es priva.
Del vi de pagès diu el mite
que tan bo és. No en facis cas:
és vi no del tot fermentat,
que guarda dolç, com les idees
dels nostres polítics d'esquerra.
Tothom que el carro va empenyent
preveu el pedregal darrer,
i el meu poble (t'ho deia un dia)
l'única idea constructiva
que ha tingut d'ençà que visc jo
és de posar-se a covar ous.