Quan vaig sortir de l'hotel, la platja sota el passeig era deserta, com li tocava al mes de gener. Paral·lel a l'horitzó hi havia el passeig marítim vorejat de diversos edificis d'apartaments d'estiueig just fins a la Carrerada d'en Ralet, que és on acaba el municipi del Vendrell. Calafell es caracteritza així que hi arribes pel desgavell urbanístic i arquitectònic, és a dir, que apareixen els primers disbarats que desdibuixen totalment el que era el poble mariner que jo havia conegut abans de la guerra. L'Espineta i, una mica més endavant, la casa dels Barral, en són gairebé l'única excepció. L'Espineta és un petit restaurant de prestigi local que conserva el mateix aire que li va donar la Yvonne quan el va fundar a principis dels setanta. Les darreres vegades que havíem anat a Calafell, des de Sitges, amb la Isabel passàvem primer per l'Espineta, on podies trobar en Carlos amb algun dels escriptors de la seva quadra o algun llatinoamericà despistat en busca de la fama. Després anàvem a sopar i en acabat preníem copes a l'aire lliure tot explicant xafarderies. Malauradament, també omplia una part important del temps la política, perquè m'estic referint als anys del franquisme. Quant temps perdut darrere d'aquella obsessió indefugible amb una dictadura que ens ofenia diàriament!