Queia la nit damunt el port vell. El Maremàgnum era ple de gent que passejava i badava amb les maniobres d'atracament del vaixell. Quantes enveges es cobejaven a baix al moll, quanta gent hauria donat alguna cosa per poder ser dalt del vaixell, per poder explicar les històries que els passatgers explicarien als seus amics, per haver pogut viure només un bocí de tot allò que portaven els passatgers a la pell, al cap i a les ninetes dels ulls.
El viatger és una persona que deixa que tot el seu cos s'amari del que veu i del que viu allà on va. És com la sal del mar, que et deixa la pell blanca i et fa sentir picor quan t'eixugues. Els cinc amics sentien encara el regust salat del mar menorquí a la pell. Tenien moltes coses per fer i per dir, per conèixer i aprendre. Van baixar a terra.