Recordava molt bé Heràclit de l'editorial i la correcció dels clàssics. Feia memòria: «I el mateix existeix en nosaltres com a viu i com a mort, com a despert i com a adormit, com a jove i com a vell», «Les coses en conjunt són un tot i no ho són, són quelcom aplegat i separat, són el que és a to i el que és fora de to, de tot emergeix una unitat i de la unitat en surt tot», «Aquest cosmos no va ésser fet per déus o per homes, sinó que sempre va ésser, i és, i serà, a la manera d'un foc viu per l'eternitat, que s'encén i s'apaga segons una regla», «Damunt els homes que es capbussen en els mateixos rius s'escolen sempre aigües diferents»... Em sentia tan optimista!