S'ha d'arribar al pla de camps de la vall de Sant Daniel per a trobar una mica d'ombra benigna. Aquesta és una vall fina, d'un dolç caient goticitzant, abrigada, elegant. Quan hi arribàvem sentíem una alenada d'arrels i de teixits vegetals, de terra molla i llaurada, suspesa en un silenci estàtic i afinat. Passàvem a fregar els murs, amb finestres enreixades, d'un convent emblanquinat, seguíem corriols herbosos i profunds, ombrejats, marges estufats per la ufanor botànica, sentíem repicar, en l'aire clar, les menudes fulles dels carolins i dels arbres blancs. La Vall de Sant Daniel ens semblava, amb la diversitat dels colors dels conreus, una d'aquelles rodes de la fortuna pintades de colors elementals que es veuen per les fires i els mercats.