Si giro els ulls cap al nord, allà on les denses arbredes amb llargues fileres assenyalen el lent camí dels meus rius fins a la mar, travessant viles i poblats de nom evocador -Verges i la Tallada, Albons i Bellcaire, amb un castell-palau com el de la seva germana de Provença, i Tor, quasi amb nom de divinitat germànica-, arribo a albirar terres submergides en l'aigua d'estanys i d'aiguamolls i, ja en la línia de la costa, un tossal blanquinós que, com tants i tants pobles de les illes gregues, porta el nom intensament mariner de l'Escala, probablement perquè aquí, des de temps antics, hi han fet i hi fan escala molts vaixells.