Soledat, còndora trista
Mira, mira
el carrilet com bufa
i omple de fum negre
les vinyes i els torrents.
-Mira el petar de dents
de les fulletes d'om.
-Sumeix
les teves llàgrimes
en la flongeta
boira de llum
arraulida
a can Bernades.
Retorna
a la teva soledat.
-Soledat,
còndora trista!
Branca nua
de faig,
cua blana de jua
de gaig.
Si ho faig
(ala de grua,
gaús errant)
desfruitaran
les oliveres,
els ametllers
i les figueres
bordes.
- I les pruneres,
els magraners
i les nogueres
gordes.
-Si les nogueres
no fessin nous,
què menjarien
les Senyores de Tous?
-La Senyora de Tous,
no és la dama llunyana
que morí de desgana?
-La Senyora de Tous
no morí de desgana.
La Senyora de Tous
va morir d'un enfit
de pa i nous.
Ai, que els pollancres
retenen el respir! Què cantes?
-Ai, que la Tossa
perd l'alè rosa!
-Ai, que ara es posa
malva la Tossa!
-Només la posta
encén els vidres
de les finestres.
Només la posta.
-Als finestrons,
pradells de goges.
-Jonquills, albons
als teus balcons.