Un parell d'anys abans del viatge a París...

Autor: Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío
Obra: Memòries confidencials d'un editor , 2012

Un parell d'anys abans del viatge a París, vam muntar unes con­verses privades aprofitant una estada de Josep Ferrater Mora a Barcelona, a les quals vam assistir, a més del filòsof, Joan Fuster, Joaquim Molas, en Baltasar i jo. Era una tria feta amb la intenció de trobar-nos bé plegats i, a la vegada, tenir la controvèrsia assegurada.[...]

No cal dir que en Ferrater Mora va acceptar la proposta que li vam fer. Es tractava de tancar-se un parell de dies per parlar tots plegats d'alguns temes que es referirien a la situació cultural de la Catalunya de 1967. Vam intentar fer-ho tan bé com vam saber, amb tota la serietat. Així, en Molas i en Porcel van redactar un ordre del dia, és a dir, un índex d'un temari ampli. Jo vaig aportar, en nom d'Edicions 62, una gravadora i una mecanògrafa, que passaria a màquina els textos de les conver­ses, i el compromís d'editar-les, sempre que la censura ens ho permetés: era evident que, havent de parlar amb absoluta llibertat, tindríem problemes de publicació. En Baltasar cedia el seu apartament de Vallvidrera, d'esplèndides vistes. I, finalment, Conxa Alós i la Isabel tindrien cura d'un mínim catering que ens permetés sobreviure, sotmesos com estàvem a la pressió de les nostres brillants i importants idees. No recordo exactament els dies, però això passava el mes de juliol.

Els títols de les ponències van quedar establerts d'aquesta ma­nera: Josep Ferrater Mora, «L'intel·lectual i la cultura»; Joaquim Molas, «Llengua i cultura. És la cultura un fenomen lligat a un mitjà d'expressió determinat?, o va unit a un procés de desenvolupament històrico-social?»; Joan Fuster, «Problemes dins les tres grans regions històriques del país: el Principat, Mallorca i València»; Josep María Castellet, «Problemes culturals dins l'Estat espanyol. La cultura i l'intel·lectual català dins el context polític social i cultural peninsular», i Baltasar Porcel, «Projecció cul­tural de la pròpia societat». No cal dir que en l'enunciat dels títols s'hi veia la mà preciosista de Joaquim Molas