Una volta posats, caldria acostar-se, ni que fóra un moment, al carrer de Cabillers, on, fins al segle passat, hi hagué la casa valenciana d'Ausiàs Marc, enderrocada en plena Renaixença. No en queda res, però sabem com era, quins mobles tenia i en quina cambra exacta —a l'entresol— el cavaller valencià redactà els seus papers. No hi ha ni una placa de llei, però era allí. Concretament allí. És un magre consol. Pot ser, tal com roda el món, que aquest siga el destí de tot això a la llarga. Aquests casals, vestigis anacrònics d'una València que va ser creadora i poderosa, clients de l'ensulsiada o del funcionariat, sobreviuran, almenys, en la matèria tènue i perdurable —¿perdurable?, sí, encara perdurable, malgrat tot— de la literatura que van arrecerar.