Veremadores
(Per a un gravat d'E.-C. Ricart)
Venen com a una dansa tranquil·la, com a un joc
que la tardor vigila;
passa llur jovenesa, segura, sota el foc
dels núvols alts i duu un alè d'argila.
Quan al marge reposen, tenen als dits encara
aquell rou de les vinyes on el setembre lluu;
i pesen dolçament, com un raïm madur,
sobre la terra clara.