Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Porta de Quart o Torres de Quart, construïda entre 1441 i 1460 per entre altres, Pere Bonfill i formava part de la muralla medieval que envoltava la ciutat. El nom li prové del fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat conduïa cap Quart de Poblet i era l'accés ponentí a la ciutat, dels que provenien de l'oest i de Castella. A partir del 1626 i fins al segle XVIII es va allotjar al seu interior la presó de dones. La porta serví per defensar la ciutat en diversos episodis bèl·lics, com ara la Guerra de successió, la del Francès i les revolucions cantonals. En els seus grossos murs encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades. En ser-hi al davant o sota el pas de la porta podem servir-nos com a lectura de dos fragments del dietari de Pere Joan Porcar arran de la visita de Felip III a València; d'un fragment del poema que Constantí Llombart dedicà a les torres de Quart; un passatge d'Arròs i tartana, de Vicent Blasco Ibáñez en què Juanito, fill de la senyora Manuela, la protagonista, vaga desesperat pels carrers després de descobrir l'adulteri la mare idolatrada i, finalment, la crónica del temps de postguerra amb els fets que observà Vicent Andrés Estellés per aquests entorns.
Autor:
Joan Pere Porcar
Obra: Dietaris 1589-1628. Antologia , 1983
Obra: Dietaris 1589-1628. Antologia , 1983
Vinguda tercera del senyor rei Felipe III / Dimats a 23 de desembre 1603, vingué a València lo catòlic rei i senyor nostre Felip III i aposentà en lo monestir de Sant Sebastià a les set hores. I allí se aturà aquella nit fora lo portal de Quart i féu crida la ciutat de València com tots s'apercibiren per a l'entrada que a l'endemà volia fer a les nou hores del matí. Vingué per a tenir Corts a dit regne en Dénia, i esta nit no tocà la queda.
Entrada del senyor rei a tenir Corts que no ho "devieran" / Dimecres a 24 de desembre 1603, a les deu hores del matí, entrà la gran majestat del dit senyor rei per lo portal de Quart a la Bolseria. Portava tres nebots seus, fills de la sua germana duquessa de Savoia; lo primer de tots li semblava i els altres dos eren morenos, la cara tirada; i darrere dit senyor rei venia lo duc de Lerma, dit marquès de Dénia. I estant davant de San Martí dit senyor rei se llevà la gorra i parlava amb lo jurat N. Sant Joan de Aguirre, jurat en cap dels cavallers, i dit senyor rei se va riure i saludà amb gran alegria i entrà en lo Real a les 12 hores.
Autor:
Constantí Llombart
Obra: Poesies valencianes , 2006
Obra: Poesies valencianes , 2006
A les torres de Quart. Any 1808 (fragment)
«Ja estan ahí! ¡A les armes!», la multitud exclama:
per los carrers i places lo poble se derrama
i avança tot en pesa cap al Portal de Quart.
¡Rompé ja e foc! ¡Què importa! La gent esta de festa;
a l'estampit de fora lo de dins li contesta;
per dalt i baix un cràter semeja el baluard.
Encara que molts siguen tots tenen una idea:
lo pare al fill abraça i es llança a la peleà,
mentres la mare ardida i aidada per los nins
oli brusent prepara, valenta i afanyosa,
per a llançar-lo sobre d'eixa canalla odiosa
si en la ciutat entrara de portes en adins.
Un punt per donar treua lo vell canó mai calla;
s'obri de Quart la porta; furenta la metralla
li va mermant les forces per punts al mariscal.
També les fortes torres que s'alcen eixerides
son pit de pedra ostenten nafrat per cent ferides:
¡la garra ha clavat l'àliga damunt del fort portal!
Autor:
Vicent Blasco Ibáñez
Obra: Arròs i tartana , 2017
Obra: Arròs i tartana , 2017
Va alçar el cap i va veure que s'havia separat de l'ampit, seguint pel camí de ronda. Davant d'ell les dues torres de la porta de Quart alçaven les pesades moles cilíndriques amb la crosta rogenca crivellada pels profunds forats de les granades franceses i les de les insurreccions republicanes.
Contemplava fixament les lluernes estretes i enreixades dels calabossos on estaven els presoners militars. Pensava amb enveja que allí dins, entre les masmorres llòbregues i humides, es devia estar molt bé, rodejat d'un silenci absolut, lluny del món, sense els pesars que torben l'existència.
Va estar molt de temps mirant fixament aquells colossos d'argamassa, fins que finalment es va adonar que alguns xiquets del barri formaven rogle al seu voltant, contemplant-lo amb curiositat, prenent-lo, sens dubte, per un d'aquells viatgers que per a la plebs han de ser forçosament anglesos.
Juanito va fugir d'aquella banda de pillets de mirada insolent i burleta que no presagiava res de bo, i va continuar pel cami de ronda, sumint-se altra vegada en les seues tristes reflexions.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Això
A les Torres de Quart hi havia encara presos.
S'improvisaven càrsers en qualsevulla banda.
Al cantó de Borrull matà un tramvia a un home.
Varen cobrir el cos, desfet, amb una manta.
S'esmunyia la sang, viva, entre els adoquins.
¿Qui seria aquell home? En va ho intentaries
aclarir. Tu miraves el bult, el pobre bult,
el miserable bult aquell sota la manta,
al cantó de Borrull. Per aquell temps, anaves,
en acabar la feina, als billars de Colom.
Escoltaves els crits de la Plaça de Bous;
miraves les banderes a la banda de dalt.
Pel carrer de Borrull visqué la teua mare;
era una criatura humil i vivacíssima;
les nits d'estiu eixien a la porta de casa;
s'oïa, lluny, la música d'algun acordió.
Pel carrer de Murillo pujava la foscor.
Altres indrets de València:
Indrets