Apel·les Fenosa
Sota un cel lluminós, estimo aquesta terra.
De plata fosa era al matí,
però el verd de maragda tenyia les arbredes,
les gotes d'aigua,
l'herba menuda.
La saba em puja per les mans
i esclata en vol d'ocell, en nereida adormida.
Hi penso ara molt sovint
mentre recordo
les lentes hores que he viscut,
les joies del migdia.
A voltes tanco els ulls, i callo.
Veig el crepuscle florint a la finestra.