Dellà el mirall algú crida la mort,
crida la mort i la mort no respon.
Deu dits-serpent palpen el mur-rostoll.
No sents la rel de tot a trenc de pell?
Toca l'eixut i amara-te'n la veu,
que el fueteig dels mots que no pots dir
se't torni mans. Estampa a la paret
amb signes tàctils l'àmfora i el vent,
l'arbre i l'esfera, l'horitzó i la nit,
i ressegueix-te pam a pam pel rost.
Debades pugen a la gola crits,
però el secret no et serà pas defès
si, orb de veu i a les palpentes, mut,
t'escrius de nou a les parets i ets un
amb tu mateix i amb aquest món hostil.
I aquell que crida insistentment la mort
no n'obtindrà ni resposta ni ajut.