Direm, doncs, que l'hostalatge a la casa de la Lídia els sortia a cadascun dels seus pensionistes per cinc duros setmanals. En aquesta pensió hi havia compresos: primer, la cambra; segon, el manteniment, en quatre tongades quotidianes: esmorzar, dinar, berenar i sopar; tercer, els vins i els sifons, amb algun anís o ratafia de més; quart, el rentat, cosit i planxat de la roba —els colls postissos, amb lluentor—; cinquè, l'ús de la barca per a excursions, amb un dels fills per remer —propines honorablement rebutjades—; sisè, una excursió gran a la temporada, amb dret a pernoctar en una cova habilitada a l'efecte; setè, el dret a consumir, com a extraordinari dels ja copiosos, si bé una mica monòtons, àpats, els millors joiells que sortien del mar: allò que en Xènius anomenava «el dret de cuixa sobre els peixos».