El carrer Major era el centre neuràlgic i social de la capital del Raiguer. Tots els diumenges, a la sortida de missa darrera, en Joaquim Dídac era a La Constància per fer la partida de caramboles, modalitat lliure, corresponent al campionat illenc de la seva categoria. Demanava un cremat —una cigarreta de tabac ros de contraban anomenada així per despistar la guàrdia civil, per si de cas es presentava d'improvís. En Mateu Collera, el conserge de La Constància, campió de carambola en la modalitat del quadre, a tres bandes i de fantasia de les Balears, va ser el seu mestre. Els diumenges, ell gaudia d'aquelles estones d'oci, de la fumassa que farcia el local, dels seus amors platònics, dels seus somnis, de l'avidesa per viure folles aventures, de la fressa del carrer Major, de contemplar les façanes de les seves cases que portava en la memòria una per una... i d'aquella adolescent que es gronxava a la plaça de José Antonio Primo de Rivera, abans, durant la República, de la Llibertat. Ara i adés se li alçava la faldilla. Ella el mirava i reia. I ell romania assegut en un pedrís amb l'esguard clavat entre les seves cames separades. Una sensació agredolça l'escometia de front. També les motos eren objecte de la seva silenciosa admiració. Les Lube, Montesa, Clua, Harley-Davidson..., i estris rudimentaris com les geleres de fusta, per exemple. Cada matí, ben dejorn, en Nofret, un homenet geperut, repartia barres de gel amb un carro estirat per una mula negra com el carbó, vella i rabassuda. Una barra de gel servia per a vint-i-quatre hores. La gelera s'obria per alt i el glac trossejat es col·locava sobre un serpentí de plom que xano-xano adquiria la temperatura del glaç. El serpentí es comunicava amb una aixeta situada al davant de l'aparell i a la part exterior.