El far de Sant Sebastià
Estrella nova de la nit serena,
sol de la nit en fosca i tempestats,
el dia acaba, ve el foscant, llumena
illes i esculls, planasses i espadats.
Guia la ruta incerta del navili,
consola la tristesa del marí;
digues-li bé,encomençar l'exili,
que de lluny et veurà quan torni aquí.
I digues-li amb tos raigs que ratllen l'ona
estrafent un mig cercle d'horitzó,
que quan ta llum movible l'abandona
no ha de témer els perills de la foscor.
Que un altre llum els greus perills li evita,
que aclareix l'esperit tant com el mar :
la dolça llum del sant de l'alta ermita
que s'alça, arran del cingle, vora el far.