El pare. 27-XII-1999
Montnegre sense mica d'aire,
com la boca quieta d'algú, com el negre
sense alè, un matí de desembre. La boca
ajaguda d'algú que és d'allà on calla,
que calla perquè és la terra que parla per ell
altre cop. La veu de boca de la terra,
de tornar algú el rostre al rost, d'enfondir
a terra els noms que n'havia après,
de ser-los novament, borrell,
puigvert i francesc.