Els fidels de la Lídia començaren per trobar-li, en l'episodi de la gran misèria, un asil; però no un asil miserable, sinó un delicat racó de fi paisatge i suaus sol·licituds. La Lídia acabà les seves jornades terrenes, no hospiciana, sinó, al contrari, pensionista, en la més amena de les institucions, i on ella pogué exercir, fins al final, gairebé, aquell seu constant ministeri de conversió i de predicació. Està enterrada al cementiri d'Agullana, gairebé tan bell entre els seus xiprers, com el cementiri dels anglesos a Roma, on jauen Shelley i Keats. Hi anirem els seus fidels a posar una làpida, per a la qual hom ha pensat la següent inscripció:
DESCANSA AQUÍ
SI LA TRAMUNTANA LA DEIXA
LÍDIA NOGUÉS DE COSTA
SIBIL·LA DE CADAQUÉS
QUE PER INSPIRACIÓ MÀGICA
DIALÈCTICAMENT FOU I N0 FOU
A UN TEMPS TERESA
LA BEN PLANTADA
EN EL SEU NOM CONJUREN
A CABRES I ANARQUISTES
ELS ANGÈLICS