Font de la Carota
¡Plora en la solitud! L'han oblidada
els aucells i les flors i les estrelles,
sols les bruixes, segons algunes velles,
en nits de llamps i trons hi fan bugada.
El Passeig de les Cabres l'ha amagada
perquè mai s'hi deturin les donzelles,
sap què són picarols i drings d'esquelles,
no sap res de l'aimant ni de l'aimada.
Igualada l'esborra de la llista
quan esmenta ses fonts dignes de nota;
i com són tants i tants qui no l'han vista
i no té per cantor ni una granota,
per això fa la cara tota trista
i li diuen la Font de la Carota.