Ha plogut. Quatre gototes encara s'esbotzen contra l'empedrat del carrer. Després del xàfec sobtat, quan els carrers semblen rentats i lluents sota un sol que lluita debades per deixondir-se, l'ambient esdevé net i els bassiots encara no s'han eixugat del tot. Una senyora gran avança sota els porxos de la plaça dels Pòrtics, epicentre de la ciutat. Un ancià, que seu en un banc de pedra, carrega la seva pipa i busca el conhort dels dolls solars. Més enllà del carrer Major una camioneta de càrrega s'atura a la vora d'una gernació de dones que fan cua per adquirir els productes agrícoles que ofereix la venedora ambulant. El rellotge de la Sala toca hores. De sobte la imatge s'esvaeix de davant meu i penso en tu.