Hi arribàrem a primeres hores de la tarda. Ja posats a dalt, ens trobàrem en un espai vagament urbanitzat, que em semblà molt solitari. Com en tants llocs del Mediterrani, a Ciutadella la gent tendeix a fugir del mar immediat, i, si no té més remei que encarar-s'hi, no el mira pas gaire. Li agrada més mirar la terra, i la seguretat que produeix, que el mar monòton, fred, solitari i esventat. En aquell espai de visible vaguetat es pot veure, però, una gran casa, que em digueren ser de la família Saura, que és una vella família que a l'illa té una certa anomenada. Vaig comprendre que, a la població, algunes famílies tradicionals tenen un pes indubtable. En un bar-restaurant trobàrem — a pesar de l'hora intempestiva — alguna cosa per menjar. En aquest mateix establiment foren prou amables per a fer-me tenir una habitació en una casa particular.