La creu de pedra
Al Dr. Josep M. Vilardell, amb motiu de la benedicció de la Creu de Pedra restaurada
T'alces, oh Creu, divina i amorosa,
en el dintell obert al nostre prat;
si els segles l'hi deixaren gloriosa,
la nostra fe t'hi ha perpetuat.
Sempre t'hem vist com una pedra santa
que té l'arrel que mai no pot morir;
un gran encís encara avui encanta
el cor devot que et troba en son camí.
Entre perfums de liquen i flor blava
t'has envellit clavada en aqueix lloc;
el pas del temps, però, l'amenaçava
de veure't convertida en enderroc.
I va passar qui et veia amb ulls de joia,
i, amb noble gest de piadós recull,
et mostra avui com rústica monjoia
que de l'Estany seràs motiu d'orgull.
Fill del poblet, també sento l'eufòria,
l'agraïment que surt del fons del cor.
Que vostre nom dintre la nostra història
sigui per sempre escrit amb lletres d'or.