La plaça del Vi és una plaça rectangular, de proporcions divines, amb porxos a dreta i esquerra i el carrer de Ciutadans al fons. Davant d'aquests porxos comprenguérem que ens trobàvem cara a cara de 1'obra magna dels nostres avantpassats, que la nostra tradició arrencava de les corbes d'aquells carreus, que Girona era la capital de la nostra humanitat i de la nostra naturalitat màximes. En veure'ls quedàrem absorts i d'una manera instintiva anàrem a tocar les pedres de les voltes i posàrem l'esquena sobre les pesants columnes, lleugerament corbades, que les aguanten. No cal dir que la forma de l'esquena coincidí amb la curvatura de la columna i aquesta relació exacta ens féu sentir que més tard, a l'hora de la mort, el nostre cos s'ajustaria a aquesta terra clement i hospitalària.