La Sardana
Quin goig al caure el dia
oir en la llunyania,
en el silenci august de l'ampla plana,
portat com una flaire
per les ales de l'aire
el ritme encisador de la sardana!
L'esperit s'asserena
i tot el cor s'emplena
de dolcesa i amor, mentre refila
i canta i riu i plora
la màgica tenora
en l'era enrajolada de la vila.
El sol se'n va a la posta,
la fosca que s'acosta,
i com uns parpres clou la llum del dia,
amorosida ens besa
i endins, endins, ens resa
una oració d'ensomni i poesia.
O dansa catalana,
o rítmica sardana
que perfumes el seny i l'esperit!
no sap de remembrances
d'amor i d'esperances
qui de lluny, cap al tard no t'ha sentit.