L'ermitana (dona vella) de la capella de la misericòrdia, de Canet, diu que ella, un dia, trobà la Verge tota mullada i empolsada de sorra i amb lo front rajant de suor. Ella exclamà:
-Quin trànsit hi haurà hagut a la mar!
Al cap de pocs dies, se presenta un capità d'un barco que s'havia perdut, que venia de genollons des de Canet. Llavors giraren de cara a mar la santa imatge, que estava de cara a la muntanya.