ESCENA 17
B. Masmorra del castell.
Bernat de Solsona, assegut a terra, repenjat a la paret, duu uns pantalons foscos i una camisa blanca bruta. Al costat seu un home en la mateixa posició. Veurem que duu, cosida a la camisa, la rodella que el delata com a jueu. És Jucef Ravaya, un home d'aspecte noble, de cinquanta-cinc anys, amb els cabells blancs. Una mica més enllà, un munt de palla i robes. S'estan en silenci. Si hi ha algun finestral llunyà, és insuficient per treure la sensació d'humitat i foscor. Ravaya parlarà amb calma i equilibri. Bernat de Solsona, amb aquella punta d'altivesa que li coneixem com a cardenal.
Jucef Ravaya: Encara no m'has dit per què t'han tancat.
Bernat: Tu tampoc.
Jucef Ravaya: Tu ets el nouvingut.
Bernat (pausa: amb orgull): Sóc el cardenal Bernat de Solsona. M'acusen de... No ho sé ben bé. M'acusen per... denunciar una traïció.
Jucef Ravaya: Doncs jo soc aquí per jueu. Em dic Jucef Ravaya.
Bernat (fil de veu): Jo... Jo no soc jueu.
Jucef Ravaya: Ah. (Pausa: ) Doncs jo no soc cardenal. (Pausa: ) I què és això de la traïció?
Bernat: No, res... Un malentès.
S'estan en silenci una estona.
Bernat: Per jueu? Per això, t'han empresonat?
Jucef Ravaya: Que no ho sabies? Que no ets cardenal?
Bernat: No sabia que hi hagués ningú a les masmorres.
Jucef Ravaya: No t'havies preocupat mai de saber si hi havia algú a les masmorres de Peníscola.
Bernat: No sabia ni que hi havia masmorres. (Incòmode:) Fa molt que ets aquí?
Jucef Ravaya: Vuit anys.
Bernat (pausa, impressionat): Per què et van tancar?
Jucef Ravaya: Perquè el papa Luna va decretar la nostra persecució. Jo, abans, des de l'època del rei Martí, havia estat el proveïdor general del castell de Peníscola. Però amb la persecució... no va fer falta formular càrrecs... (S'assenyala la rodella: ) I haig d'anar sempre amb la rodella perquè les rates de la masmorra recordin que sóc jueu.
Bernat (pausa): Doncs jo aconseguiré que...
Jucef Ravaya (tallant-lo): Tu no podràs aconseguir res, cardenal. Allà a dalt esteu tots tocats de l'ala.
Bernat (silenci): Per què ho dius?
Jucef Ravaya: Que no us adoneu que el món fa temps que ha prescindit de Peníscola i de la seva cort de papes sonats?
Bernat (gèlid): No és veritat. (Amb ganes de ferir:) Tu ets un heretge.
Jucef Ravaya: Ja hi tornem. (Amb menyspreu:) Per vosaltres els qui no ballen al vostre so, són heretges...
Bernat: Hauries de tenir una actitud humil... Si et veuen tan rebel, et poden fer matar.
Jucef Ravaya: I què? Els meus fills ja són grans.
Bernat: No et fa por, la mort?
Jucef Ravaya: Sí. Però la mort només és morir-se.
Bernat: I la vida eterna? La condemnació o la glòria? Eh?
Jucef Ravaya (pausa): Tot això ja ho aniré veient i estudiant quan estigui mort. Des d'aquí ho veig força embolicat, senyor cardenal.
Bernat: El meu tracte és d'eminència.
Jucef Ravaya: Eminència. (S'anima, indignat) És que sou!... Aquí tancat amb les rates i et preocupes pel tracte...
Bernat: No penso renunciar al meu tracte perquè no vull renunciar a la meva dignitat.
Jucef Ravaya! Com vulguis, eminència. Jo només em dic Jucef Ravaya, fill de Moshé i Raquel, fill d'Astruc i Maria. (Callen. Passa una bella estona, tots dos amb els seus pensaments. Jucef Ravaya hi torna:) Esteu fent el ridícul, jugant a papes i bisbes. A la gent només li interessa saber si l'endemà menjarà. No ho creus, eminència?
Bernat: Som la salvaguarda dels valors espirituals de l'Església Universal.
Jucef Ravaya (dialogant): Sí, és clar, si t'ho mires així...
Bernat: Que te'n rius?
Jucef Ravaya: I ara, eminència...
De sobte, d'entre els draps i la palla sorgeix una figura que fins ara estava amagada. És un home gastat, vestit amb quatre parracs. Com que sorgeix cridant, ens espanta i també espanta en Bernat.
Pescador: I tant, que se'n riu! És un heretge!
Bernat s'ha aixecat, espantat. No s'esperava aquella aparició.
Mira RAVAYA, interrogatiu. RAVAYA els presenta:
Jucef Ravaya: El pescador Guiamó: una altra salvaguarda de la vostra Església.
Bernat: Qui ets?
Pescador: Un bon cristià tancat per un error, eminència.
Es fa fosc. Sentim la veu d'en JUCEF RAVAYA, amb una mica d'efecte d'eco, per indicar que està passant el temps entre aquelles parets.
OFF Jucef Ravaya (irònic): Tots tres estem tancats per un error. Com pot ser que la justícia s'equivoqui tant?
Es posa a riure. Les seves riallades es multipliquen per l'efecte de l'eco.
Es fa la llum. Som a la biblioteca.