–Pardàc és al Trentino –va fer l'Adrià.
–En canvi, a casa –va respondre la Daniela, pensarosa– sempre m'han dit que va portar-la de l'Àfrica un oncle mariner que no vaig arribar a conèixer.
Van fer el trajecte fins al cementiri i cap a l'ermita de Lourdes sense dir-se res, i la tarda feia de molt bon passejar. Després de mitja hora de silenci, asseguts als bancs de pedra del jardí de l'ermita, l'Adrià, que ja li tenia més confiança, va assenyalar-se el pit i va dir la vols?
–No. És teva. No la perdis mai.
El sol, en el seu recorregut, havia fet variar les ombres del jardí, i l'Adrià tornà a preguntar què vols dir amb això dels viatges misteriosos del pare.