Santa Cristina
Entre les roques de la costa brava,
com un llir entre penyes s'esponcella,
Santa Cristina, blanca meravella,
s'alça entre pins, mirant-se en la mar blava.
L'ona se sent de son amor esclava
i els peus li besa enamorada i bella,
l'assutzena perfuma la capella,
com les sorres daurades perfumava,
bandes de roques, llum encegadora;
cel blau, mar blava, i una font que plora,
un aire pur, les vinyes verdejant...
Quin goig, voltat de santes harmonies,
somniar en ventures i follies
a l'ombra fresca de ton pi gegant!