Santa Maria de Ripoll
...en illa gerda eix monestir bastia,
de Catalunya baluard primer.
Verdaguer
Del jorn que Catalunya naixia sobirana
i amb flors de sang brodava les altes neus d'argent,
si en l'horitzó dels segles es perd la clariana,
soberg entre muntanyes ens resta un monument.
Hi resta com l'alzina que es dreça amb bella ufana
malgrat que hi destralegin el llamp, el torb i el vent;
la mística grandesa que els cors ens agermana
pels fills d'aquesta terra ens és un manament.
Encara un vent d'història dels cims nevats arriba:
l'amor que hi escampava el gran abat Oliba,
ressol d'aquelles gestes, les pedres ha daurat.
Dos rius sempre l'alegren teixint randes d'escuma
i al peu d'una Madona l'oració perfuma
les cendres glorioses de llum d'eternitat.