Tossa de Mar
El migdia es dilata a l'areny
i tenen els cossos la gràcia
d'aquella mar que expira.
Mediten les delicades ruïnes
l'infortuni del temps
mentre llangueix el dia a les balustres.
Més tard, la dansa instiga el jovenívol ardor
i el navegant s'allunya en la nit blava.