Un vespre del mes de maig, la mare em va dir «veste'n a Sant Domingo, a veure si et volen per escolà.» Me n'hi vaig, me'n pujo a seure al banc del presbiteri, i al cap de poc surt el sagristà, qui ho era aleshores l'estudiant Baldiri Solà, que cantava de tenor a la Capella de la Seu i em diu si vull anar a tenir compte a la Sagristia, perquè ell se n'havia d'anar a cantar al chor per la funció del mes de Maria. D'esma vaig seguir-lo, i em trobo a la sagristia il·luminada per un trist llantió, tot solet, amb més por que goig. No tardaren a venir altres escolans més grandets que jo, nois que jo coneixia del carrer, i em feren passar lo noviciat amb algun pessic i qualque manduçana, que jo els vaig tornar tan bé com vaig saber i em permeteren les meves forces de criatura.