1
Situada al carrer de Santa Anna, sota el passeig de les Cabres que era una ronda exterior fora muralles. La font està construïda en el talús vertical que salva el desnivell entre els dos carrers esmentats. És una font, doncs, molt amagada. L'aigua, que no ha estat mai potable, surt a través de la boca oberta d'una màscara de pedra que la deixa sortir. D'aquí li ve el nom de Font de la Carota. Al costat, reproduït en una ceràmica, hi ha el sonet que Jaume Boloix va dedicar-li. També hi podem llegir el poema de Llacuna en el qual s'esmenta la font. És un diàleg entre dos adolescents que passegen per la riera i s'intercanvien una suma inconnexa de descobertes i impressions. De fet, vol representar l'estadi de fascinació i de joc previ a l'amor. La parella, a poc a poc, es fon amb el paisatge de la ribera i entra en l'àmbit de la màgia, de les creences infantils, la por que fa la font de la Carota...
