Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nom li prové de ser segurament la primera i principal de les places que es constituïren en formar-se, cap al segle XIV, el casc urbà antic de Mataró. Sembla que la principal finalitat era la de servir de plaça de mercat o de vendre. Es troba presidida per la banda de llevant per la senyorial mansió dels Villalonga, que durant anys fou la seu dels jutjats de la ciutat. Al centre, s'hi troba un edicle allargassat, l'anomenat vulgarment "El tramvia", construït el 1894, obra d'un joveníssim Josep Puig i Cadafalch. Dos fragments de prosa, un de Joaquim Casas i l'altre de Manuel Cuyàs ens il·lustren detalladament de la vida a la plaça en dos moments molt diferents del segle XX.
Seguint el curs del sol, la ciutat presenta a tret de mandró les altes cases del Mataró del set-cents, amb la Plaça Gran, bellíssima i proporcionada, sempre en perill de mort per donar gust a quatre botiguers de via estreta, i el laberint de carrers prims, ombrosos, que traginen a través dels segles noms tradicionals malgrat les successives posteriors nomenclatures. Carrers en els quals són fàcils de veure finestrals gòtics procedents d'antigues construccions i edificis aureolats pel pas de les centúries. El trànsit rodat per aquests barris és més aviat escàs, degut que l'amplada dels rodals és insuficient i minsa. Els carrerons de la Beata Maria, Don Magí, Santa Maria, Carreró, Palau, Pujol, Nou i Sant Cristòfol de vegades no són més amples que un parell de metres. Salvada la sobtada depressió del terreny per les Escaletes, els carrers de Sant Pere, Sant Joan i Sant Francesc de Paula són essencialment industrials i mariners. Aquí, la part baixa de la població agermana les monòtones remors dels telers que manufacturen samarretes i mitjons amb la presència dels estris de pescar -nanses, rems, xarxes-; els vestits blaus de la densa animalitat obrera amb les bruses curtes i els esclops dels llops de mar, als quals, de llop, avui, ja no els en queda gaire cosa.
La Plaça Gran és un mercat més d'intempèrie, més semblant al que, des d'èpoques antiguíssimes, s'ha aplegat sempre sobre aquell solar. Si plou, els venedors de fruita i la clientela es mullen. Només els carnissers i els peixaters disposen de teulada en la construcció llarga, baixa i amb puntes de ferro i ceràmica modernistes que hi ha plantada al bell mig de la plaça. Els peixaters i els carnissers treuen el bust per darrera l'escenariet quadrat de les seves parades, com si d'un teatre de putxinel·lis es tractés. La Plaça Gran ha estat restaurada recentment. Des que té lloses noves, compradors i venedors sembla que somriguin amb les dents més blanques. Tot al voltant de la Plaça, finestres gòtiques florides contemplen el moviment que no para fins a la nit i que recomença de matinada.
Pels volts de la Plaça Gran s'obren les botigues d'alimentació més carregades d'anys de tota la ciutat. Al fons de la plaça, un forner ven pa sobre un taulell amb motius florals modernistes. Més avall, a la Plaça Xica, un venedor vestit amb guardapols serveix ametlles torrades i cigrons a la menuda movent-se entre armaris historiats i mig eclesiàstics dissenyats per la imaginació inacabable de Puig i Cadafalch. En el tram de carrer estret entre les dues places, hi ha establiments de queviures amb torres de llaunes de tomàquet fins al sostre i anuncis d'unes sopes concentrades que potser fa ben bé cinquanta anys que no es fabriquen. Més amunt, davant de Santa Maria, una cereria té a l'aparador els ciris amb enagos de puntes que els padrins encenen quan bategen el fillol.
Altres indrets de Mataró: