Ketres Editora - 1980 - Barcelona
Bac de Roda
Ai, adéu, ciutat de Vic!
bé et mereixes ser cremada:
n'has fet penjar un cavaller,
el més noble de la plana
Valga'm la Mare de Déu
i la Verge sobirana,
la Mare de Jesucrist,
la del Roser i la del Carme,
que per nom li diuen Bac
i al terme de Roda estava.
A deu hores de la nit
el destacament marxava
cap al mas del Colom Gros
que prop de Roda es trobava.
Quan varen arribar allí
tres cops a la porta daven.
- Està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
que al Mas Nou de Roda estava.
Quan varen arribar al mas
a la porta ja trucaven.
- No està aquí un cavaller?
Voluntaris el demanen.
que al Torrent té la posada.
Quan van arribar al Torrent,
a la porta ja trucaven.
- Digau que surti en Bac
que el Vallfogona el demana.
- Déu vos guard els meus amics,
benvinguts siau vosaltres.
- No ho som, no, ja els teus amics
que contraris et som ara.
Quan en Bac va sentir això
tota la sang se li glaça.
trist de mi penjat sóc ara.
Quan el varen tenir a baix
fortament l'agarrotaven
a la cua del cavall,
cap a Vic se l'emportaven.
Quan a Vic el van tenir
la sentència li dictaven.
el domer de Santa Clara
que vingui a confessar en Bac
quan sigui al peu de l'escala.
- Aneu a avisar els fusters
i també els mestres de cases
que vinguin a fer les forques
al cap de les Davallades.
Fa de resposta el domer
que el seu cor no li abastava,
ja responen els fusters:
Ja respon el general:
espatlleu molts candelers
també les llànties de plata-.
Ja van avisar el domer,
domer de les Davallades
que vingui a confessar
en Bac que la vida se li acaba.
que em doneu terra sagrada.
-No t'espantis, no, en Bac,
que bé te'n serà donada.
Una crida varen fer
que tots els portals es tanquin;
quan els portals són tancats
el perdó ja n'arribava.
Quan al peu de la forca va ser
treu una capsa de plata,
diu que la facin a mans
del pare Ramon del Carme.
la tindrà per recordança.
Dues filles que té en Bac
als peus se li agenollaven.
de Déu siau perdonades,
a mi no em reca morir
ni ser la mort afrontada
sinó el teniu's de deixar
soles i desemparades.
Quan dalt la forca va ser
va dir-ne aquestes paraules:
ni tampoc per ser cap lladre
sinó perquè he volgut dir
que visca sempre la pàtria.
Valga'm la Mare de Déu
i la Verge sobirana,
la Mare de Jesucrist,
la del Roser i la del Carme.
L'estudiant de Vic
Una cançó vull cantar
una cançó nova i linda,
d'un estudiant de Vic
que en festejava una viuda.
Bon amor adéu-siau
color de rosa florida.
La viuda s'hi vol casar
lo seu pare no ho volia;
l'estudiant se n'és anat
a serví una rectoria.
Quan la viuda ho sapigué
tingué llarga malaltia;
la viudeta se'n va a l'hort
en un jardí que hi tenia
un jardí de totes flors,
rosa vera i satalia
a la vora del jardí
un roseret n'hi havia,
a la vora del roser
la viuda s'hi adormia,
ja en passava un rossinyol
que pel mon dóna alegria;
-Rossinyol, bon rossinyol,
tu cantes i jo estic trista,
rossinyol, bon rossinyol,
¿com portes tanta alegria?
-Porto noves de l'amor
del cor que tu més estimes.
-Si això n'era veritat
jo bé te'n regalaria
te'n faria lo bec d'or
les ales de plata fina.
-De noves prou te'n daré
però no te'n convindria,
a Roma lo trobaràs
servint una rectoria.-
La viuda se n'és anat
vestida de pelegrina
quan la viuda arriba allí
l'estudiant canta missa.
Quan la viuda lo coneix
una basca ja en tenia
l'estudiant se n'adonà
i també se'n defallia.
Nines que veniu al món
no us fieu de gent de llibres
tenint-ne quatre raons
ja se'n van a cantar missa.
Els Segadors
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tant rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Lo gran comte d'Olivar
sempre li burxa l'orella:
-Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-
Contra tots els catalans
ja veieu quina n'han feta.
Seguiren viles i llocs
fins el lloc de Riu d'Arenes.
N'han cremat un sagrat lloc
que Santa Coloma es deia.
Cremen albes i casulles
i corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot
mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller
a la porta de l'iglésia,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
El vi que no era bo
engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols pera regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei
del mal que aquells soldats feien.
-Llicencia els he donat jo:
molta més se'n poden prendre. -
Sentint resposta semblant
enarboraren bandera
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.
A vista de tot això
s'és esvalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres:
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha
ja n'han morta la primera.
Ne mataren el Virrei
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El Bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra.
- On és vostre capità?
A on és vostra bandera?-
Varen treure'l bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.
-Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera. -
A les armes, catalans,
que ens han declarat la guerra!