Quaderns Crema - 1986 - Barcelona
Barbastro, 14 de juliol 1944
Estimada mare,
Avui m'he donat compte (i la meva ànima s'ha esqueixat de dolor) que havia deixat passar el dia del vostre sant sense compenetrar-me amb la seva celebració. Avui ho faré; passaré el dia pensant en vós, i ja que no he estat a temps de desitjar-ho abans, vull suposar que fa quatre dies la terra era per vós llet i mel i tremolors d'alegria: el Picarany es devia encendre de roses i vibrar de cants de rossinyols, i l'agut violí de l'esperança devia ferir (almenys per un dia!) novament vostre cor. El Pau Ornosa és aquí amb mi, i m'encarrega que us enviï també la seva felicitació (no tan lírica).
Aquests dies són per mi de bogeria: carregar, descarregar, anar, tornar i fer tombarelles. Diuen que demà anem a Huesca, uns dies després a Saragossa, i més tard, suposo jo, a Austràlia. Ja us telegrafiaré quan estigui una mica instal·lat; com que no serà mai més que una mica, o sigui, amb un peu per marxar, envieu-me llavors de seguida diners, abans no m'hagi despistat altra vegada.
Des d'aquesta histèria, rebeu el meu record (malgrat tot, no és un record seduït) per a la calma del Picarany, i una abraçada de
Gabriel
Amàlia; també per a tu, és allò que dic a la mare, encara que la teva música, més que un nerviós violí, la donaran les exhuberants timbales de l'optimisme: la teva bici-avió, i la moto que, segons em diuen, s'ha comprat el pare, et serviran de vehicles per a la felicitat, i el Picarany no serà més que l'eix d'on sortiran els raigs de la teva roda vital. És així? T'ho desitjo. Abraça al pare i al Joan. Teu
Gabriel