La gran taula rodona es passava l'hivern a la rotonda i l'estiu a la terrassa. En deien la taula dels «casats joves», denominació provisional que amb els anys deixaria d'ésser aplicable, però que, de moment, servia, com totes les denominacions hagudes i per haver, per tal que la gent s'entengués. Els «casats joves» constituïen un grup més inclinat que cap vers el cosmopolitisme, i si és que d'això es podia parlar a la Ciutat. Eren els que viatjaven per l'estranger de tant en tant, aprofitant viatges col·lectius a forfait baix; eren els que organitzaven festes al Casino, els que quan bevien una mica feien tabola com per a escandalitzar els vells de la casa, els que ballaven intercanviant-se les parelles i els que veien amb bons ulls que les mullers fumessin en públic cigarretes egípcies.
Aquella nit, malgrat la xafogor, la taula rodona trigava molt a omplir-se. Era estrany, puix que la temperatura convidava prou a passar una estona a la fresca de la terrassa perquè, a l'hora que era, la taula fos totalment ocupada.