Vaig entrar a través dels vidres i, després de donar un tomb per l'estança i d'haver comprovat que les prestatgeries havien estat saquejades, em vaig asseure en un dels dos balancins. De revistes estrangeres no n'hi havia cap, a la taula central, a ben segur per l'elevat cost de la subscripció, i els diaris eren endarrerits i parlaven de coses per a mi mancades de qualsevol interès, però em vaig sentir bé en aquell lloc silenciós, rodejat de llibres que eren vells amics meus, poc amics, ben mirat, puix que només els coneixia de vista, però confortables i bons companys, si més no.
Del jardí estant, per les finestres obertes, arribava l'espetec de les pilotes contra el dur teixit de les raquetes i la xerrameca dels nois i noies que jugaven. Altres Salvats, altres Rites que trobaven en el tenis l'aplicació social de llurs ganes de divertir-se.
Sense voler pensar en res, em vingué un deixament irresistible i no vaig voler combatre la dolça temptació d'aclucar els ulls...