Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
S'era d'Escorca és en realitat un gran avenc que segons la tradició es formà quan un grup de pagesos que hi treballaven no mostraren el respecte que pertocava al sagrament que era transportat pel veí camí de Lluc i foren engolits per la terra. Miquel Costa i Llobera dedicà al fet llegendari un poema que hi podem llegir. Tanmateix, si avui poeta contemplés el rodal segurament canviaria de to poètic, i escriuria un poema denuncia contra el Seprona. L'avenc fou aprofitat durant molts anys com a femer i ara no és més que un antic abocador incontrolat. Això sí, envoltat d'un paisatge llegendari.
Tradició de les muntanyes de Lluc
Escolta, oh caminant,
qui passes endavant
de l'alzinar gegant
per l'espessura.
La veu de l'avior,
del bosc amb la remor,
te conta un fet d'horror
que encara dura.
Per testimoni cert,
mira el fondal obert
de romegners cobert
dins eixa tanca.
Ningú hi davalla mai,
que dins el seu espai
amb un secret esglai,
tot cor demanca.
Avenc és maleït
aqueix fondal humit,
i fa més por de nit
que no la forca...
Estrany és el seu nom,
que dura Déu sap com:
l'avenc és per tothom
l'Era d'Escorca.
Una era això és estat,
a on en temps passat
batien el bon blat
de la muntanya.
Dins aquest cingle aspriu
la feien cada estiu,
alegre com un niu
que en sol se banya.
Un dia, a l'ull del sol,
de l'era en el redol
bullia viu estol
de gent pagesa.
En festa de guardar
tot era treballar
i riure i flastomar
sense represa.
De sobte, pel camí
de Lluc, se va sentir
el toc vibrant i fi
d'una campana.
Jesús omnipotent
anava en Sagrament
d'un pobre pacient
a la cabana.
A l'era es va acostar
pausat el combregar,
i el riure i flastomar
no es detenia...
Davant tal avalot,
s'atura el sacerdot...
Horror! Com un gran clot
allà s'obria!
Aquest avenc obrí
sa boca i engolí
dins la negror sens fi
l'era perduda...
La gent i el bestiar
s'hi varen estimbar,
seguint sense parar
l'aspra batuda.
Mai més des de llavors
pararen aquells morts:
el blat humit de plors
baten encara.
Per sempre així batran
fins aquell dia gran
en què els morts sortiran
a la llum clara.
·······································
Algú diu que ha sentit,
passant en l'alta nit,
pujar aquí seguit
remors estranyes:
cançons com infernals,
trot fondo d'animals
i esquelles, dels penyals
a les entranyes.
Altres indrets de Escorca: